divendres, 21 de novembre del 2008

Notícia del 9 Diari:

Botiguers magrebins de la Jonquera contracten compatriotes per fer venda ambulant a canvi de papers


La Jonquera (Alt Empordà).- Immigrants en situació irregular són contractats per compatriotes seus que regenten botigues a la zona dels Límits, al Pertús, perquè venguin els seus productes al carrer. A canvi de legalitzar la seva situació i tenir un contracte de treball aquests han de pagar una quantitat important de diners. Segons ha explicat l'alcalde de la Jonquera, Jordi Cabezas, en alguns casos es tractaria de persones que ja viuen al país, però en altres casos serien 'màfies' que contractarien els magrebins al seu país d'origen. La situació ja ha estat denunciada a la Subdelegació del Govern de Girona i al Departament de Treball.
La policia municipal ha detectat en els darrers mesos un increment de venedors ambulants i s'han radicalitzat les formes. Així, han pogut constatar que molts d'ells són contractats per botiguers magrebins propietaris de negocis a la zona que a canvi de legalitzar la seva situació donant-los d'alta a la Seguretat Social i d'oferint-los un contracte de treball han de pagar una determinada quantitat que es retorna segons les vendes que realitzin. Molts d'ells són contractats al Magreb, al seu país d'origen, però en altres casos, són immigrants que es troben al país en situació irregular. Els botigues els subministra el material que són objectes i articles de les seves botigues.

Cabezas ja ha denunciat la situació fa uns dies a la Subdelegació de Govern de Girona i a Treball, però encara no li consta que s'hagin fet cap inspecció.

ACN

dilluns, 3 de novembre del 2008

Classe en castellà

Dilluns passat vaig anar amb l'empresa a un curset de prevenció d'accidents, hi havíem d'anar obligatòriament. Crec que són cursets que organitza la Generalitat. El cas és que vam arribar (un xic tard, ja havien començat) i la dona que ens va obrir parlava català, un català de Girona. Per sorpresa meva la classe es feia en castellà, ja que un moro no entenia el català, i segur que tampoc era expert parlant castellà. Així que vaig deixar anar un "s'està pixant la seva pròpia política lingüística" a un company de feina, suficientment fort perquè ho sentís aquella dona. No em vaig queixar perquè no em vull buscar problemes a la feina, i al cap i a la fi a cap ens interessava, ja que hi anàvem obligats.
No vull ni pensar com deu estar la cosa a les escoles, instituts i universitats...

PD: em penso que no cal que ens ensenyin a pujar a una escala i dir-nos que s'han de posar baranes. Molta inseguretat no és per desconeixement precisament...