dimarts, 9 de juny de 2009

UNCat - Empordà

PODEU ENTRAR AL BLOC DE LA NOVA SECCIÓ D'UNCat (Unitat Nacional Catalana) DE L'EMPORDÀ.

www.uncemporda.bloc.cat

PROPERAMENT AQUEST BLOC SERÀ SUPRIMIT

dilluns, 8 de juny de 2009

Noves banderes al castell de St. Salvador

DESPRÉS:
ABANS:

Aquest diumenge 7 de juny, militants de les joventuts d'Unitat Nacional Catalana -Nosaltres Sols!- han passat pel castell de Sant Salvador de Verdera, un xic més amunt del monestir de Sant Pere de Rodes. Han baixat el màstil on hi havia penjada una vella senyera gastada i estripada per tornar-lo a posar amb una estelada blava i una creu de Sant Jordi.

Així doncs, al cim de la serra de Rodes, onegen uns estendards catalans nous de trinca.

Tot seguit algunes fotos del privilegiat paisatge que es veu des d'allà dalt.

dimecres, 22 d’abril de 2009

Sant Jordi, diada vermella

Vull reivindicar la necessitat de fer dia festiu la diada de Sant Jordi, el patró de la nostre pàtria.

Cada any passa per mi com un dia més, sense pena ni glòria. Sento per la ràdio com els tertulians parlen de com és de genial aquest dia i defensen que sigui laborable que és "part del seu encant". Tot seguit expliquen com s'escaquejaran de la feina i aniran a la Rambla de Barcelona a comprar llibres i que els i signin els autors, etc. etc. etc. Però pels pringats com jo, fins que no acabem la jornada no hi ha escaqueig que valgui, i en cas que em pugués escaquejar al poble només hi ha la paradeta de l'escola i del quiosc.

Pels catalans el dia dels enamorats no és St. Valentí, sinó que és St. Jordi, ja que diu la llegenda que el nostre patró va entregar una rosa a la princesa que acabava de rescatar, rosa que va néixer en brollar de la sang del drac. Doncs els pringats com jo, o una mica menys pringats, que tinguin xicota, muller, o projecte, han de regalar-li una rosa. Ara bé, si plego a les 7 de la tarda, o abans que plegava a les 8, les opcions són:

a) anar ràpid a Figueres (o la ciutat més propera, o centre de la teva ciutat) brut, suat i empolsegat a veure les escorrialles que queden, comprar una rosa marcida del cap del dia i presentar-te així de desmanegat a ca la xicota perquè et digui impresentable i et fiqui sota la dutxa a cosses.

b) dutxar-te i arreglar-te i arribar a lloc a les 10 i trobar-ho desèrtic. Anar als jardins públics i acabar a cops de puny amb la resta de pringats que busquen una rosa per portar-li a la dona.

Tan si has fet el pla a com el b, si al final la cosa surt bé, hauràs de sopar sense vi, perquè a aquestes hores ja comença a ser tard i l'endemà has de treballar, i dormir poques hores ja és dolent, però si has begut encara reposes menys.

Però el que em té més inquiet és una altra raó. Jo sóc un altre tipus d'enamorat, sóc un enamorat de la pàtria. No oblidem que una cosa és el Sant Jordi i l'altra el Dia mundial del llibre, que resulta que cauen al mateix dia. Em sembla una diada fantàstica, la del llibre, però correm el perill que la diada de St. Jordi es converteixi (com s'està convertint) en un dia de mercat. Un mercat on no vas a comprar roba, menjar o foteses dels mercats habituals, és un mercat de llibres. Al cap i a la fi els llibres els trobes tot l'any a la llibreria.

Critiquem la "feria de abril" perquè aquí no és lloc de fer-la, i molt menys amb subvenció pública. Diguem que aquí es fa el St. Jordi. Ara bé, hauríem de prendre exemple dels seus actes culturals. El dia del nostre Sant Patró no tan sols no és festa sinó que no fem absolutament res (a part de la compra-venda de llibres i les roses esmentades anteriorment). Les diades dels sants patrons de cada poble, és festa local i s'hi fan sardanes, balls, etc. No hauríem de fer per Sant Jordi festa nacional, amb sardanes, castellers, trabucaires, correfocs, calçotades populars i engalonar els nostres pobles, viles i ciutats amb senyeres i creus de l'honorable sant? Això penso jo, encara que els hi pesi als que diuen que no ha de ser festiu perquè la gent marxarà de pont en comptes de comprar llibres i es perdrà la festa...

dilluns, 9 de març de 2009

divendres, 16 de gener de 2009

Nebrera vs Maleni

El cas de la Nebrera demostra que amb els espanyols no anem enlloc, on els del propi partit l’ataquen i defensen la del partit rival tan sols per l’ètnia. La Nebrera catalana i l’altra castellana. Un cop més queda clar que els castellans són espanyols de primera i els catalans espanyols per dret de conquesta, i per aquest motiu espanyols de 3a.
Però ja li està bé per botiflera i per anar amb els enemics de la seva pàtria.

VIA FORA

divendres, 21 de novembre de 2008

Notícia del 9 Diari:

Botiguers magrebins de la Jonquera contracten compatriotes per fer venda ambulant a canvi de papers


La Jonquera (Alt Empordà).- Immigrants en situació irregular són contractats per compatriotes seus que regenten botigues a la zona dels Límits, al Pertús, perquè venguin els seus productes al carrer. A canvi de legalitzar la seva situació i tenir un contracte de treball aquests han de pagar una quantitat important de diners. Segons ha explicat l'alcalde de la Jonquera, Jordi Cabezas, en alguns casos es tractaria de persones que ja viuen al país, però en altres casos serien 'màfies' que contractarien els magrebins al seu país d'origen. La situació ja ha estat denunciada a la Subdelegació del Govern de Girona i al Departament de Treball.
La policia municipal ha detectat en els darrers mesos un increment de venedors ambulants i s'han radicalitzat les formes. Així, han pogut constatar que molts d'ells són contractats per botiguers magrebins propietaris de negocis a la zona que a canvi de legalitzar la seva situació donant-los d'alta a la Seguretat Social i d'oferint-los un contracte de treball han de pagar una determinada quantitat que es retorna segons les vendes que realitzin. Molts d'ells són contractats al Magreb, al seu país d'origen, però en altres casos, són immigrants que es troben al país en situació irregular. Els botigues els subministra el material que són objectes i articles de les seves botigues.

Cabezas ja ha denunciat la situació fa uns dies a la Subdelegació de Govern de Girona i a Treball, però encara no li consta que s'hagin fet cap inspecció.

ACN

dilluns, 3 de novembre de 2008

Classe en castellà

Dilluns passat vaig anar amb l'empresa a un curset de prevenció d'accidents, hi havíem d'anar obligatòriament. Crec que són cursets que organitza la Generalitat. El cas és que vam arribar (un xic tard, ja havien començat) i la dona que ens va obrir parlava català, un català de Girona. Per sorpresa meva la classe es feia en castellà, ja que un moro no entenia el català, i segur que tampoc era expert parlant castellà. Així que vaig deixar anar un "s'està pixant la seva pròpia política lingüística" a un company de feina, suficientment fort perquè ho sentís aquella dona. No em vaig queixar perquè no em vull buscar problemes a la feina, i al cap i a la fi a cap ens interessava, ja que hi anàvem obligats.
No vull ni pensar com deu estar la cosa a les escoles, instituts i universitats...

PD: em penso que no cal que ens ensenyin a pujar a una escala i dir-nos que s'han de posar baranes. Molta inseguretat no és per desconeixement precisament...