Sant Jordi, diada vermella

Vull reivindicar la necessitat de fer dia festiu la diada de Sant Jordi, el patró de la nostre pàtria.

Cada any passa per mi com un dia més, sense pena ni glòria. Sento per la ràdio com els tertulians parlen de com és de genial aquest dia i defensen que sigui laborable que és "part del seu encant". Tot seguit expliquen com s'escaquejaran de la feina i aniran a la Rambla de Barcelona a comprar llibres i que els i signin els autors, etc. etc. etc. Però pels pringats com jo, fins que no acabem la jornada no hi ha escaqueig que valgui, i en cas que em pugués escaquejar al poble només hi ha la paradeta de l'escola i del quiosc.

Pels catalans el dia dels enamorats no és St. Valentí, sinó que és St. Jordi, ja que diu la llegenda que el nostre patró va entregar una rosa a la princesa que acabava de rescatar, rosa que va néixer en brollar de la sang del drac. Doncs els pringats com jo, o una mica menys pringats, que tinguin xicota, muller, o projecte, han de regalar-li una rosa. Ara bé, si plego a les 7 de la tarda, o abans que plegava a les 8, les opcions són:

a) anar ràpid a Figueres (o la ciutat més propera, o centre de la teva ciutat) brut, suat i empolsegat a veure les escorrialles que queden, comprar una rosa marcida del cap del dia i presentar-te així de desmanegat a ca la xicota perquè et digui impresentable i et fiqui sota la dutxa a cosses.

b) dutxar-te i arreglar-te i arribar a lloc a les 10 i trobar-ho desèrtic. Anar als jardins públics i acabar a cops de puny amb la resta de pringats que busquen una rosa per portar-li a la dona.

Tan si has fet el pla a com el b, si al final la cosa surt bé, hauràs de sopar sense vi, perquè a aquestes hores ja comença a ser tard i l'endemà has de treballar, i dormir poques hores ja és dolent, però si has begut encara reposes menys.

Però el que em té més inquiet és una altra raó. Jo sóc un altre tipus d'enamorat, sóc un enamorat de la pàtria. No oblidem que una cosa és el Sant Jordi i l'altra el Dia mundial del llibre, que resulta que cauen al mateix dia. Em sembla una diada fantàstica, la del llibre, però correm el perill que la diada de St. Jordi es converteixi (com s'està convertint) en un dia de mercat. Un mercat on no vas a comprar roba, menjar o foteses dels mercats habituals, és un mercat de llibres. Al cap i a la fi els llibres els trobes tot l'any a la llibreria.

Critiquem la "feria de abril" perquè aquí no és lloc de fer-la, i molt menys amb subvenció pública. Diguem que aquí es fa el St. Jordi. Ara bé, hauríem de prendre exemple dels seus actes culturals. El dia del nostre Sant Patró no tan sols no és festa sinó que no fem absolutament res (a part de la compra-venda de llibres i les roses esmentades anteriorment). Les diades dels sants patrons de cada poble, és festa local i s'hi fan sardanes, balls, etc. No hauríem de fer per Sant Jordi festa nacional, amb sardanes, castellers, trabucaires, correfocs, calçotades populars i engalonar els nostres pobles, viles i ciutats amb senyeres i creus de l'honorable sant? Això penso jo, encara que els hi pesi als que diuen que no ha de ser festiu perquè la gent marxarà de pont en comptes de comprar llibres i es perdrà la festa...