Des que Catalunya esta lligada a Castella, els castellans ens han obligat a participar en vàries guerres que no ens venien a compte. Tot seguit les comentaré:
La Guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648): va ser una guerra europea que constantment modificava les fronteres de molts estats, i que es va prolongar entre França i la monarquia hispànica fins el 1659. El comte-duc d'Olivares (el preferit de Felip IV de Castella i III d'Aragó) pretenia ignorar les constitucions i institucions catalanes (Generalitat i Consell de Cent) i obligar Catalunya a col·laborar amb homes i diners a la guerra contra França, una guerra que no afectava per res a Catalunya. Els Terços es van allotjar a Palafrugell, incomplint un dret de la vila otorgat per Jaume I el Conqueridor, es van dedicar a maltractar la població i saquejar la vila, fet que va derivar en una revolta i al Corpus de Sang, la represàlia dels Terços a Riudarenes i va començar la Guerra dels Segadors (1640 - 1652). El 17 de gener de 1641 Pau Clarís va proclamar la República Catalana, amb una aliança político-militar amb França. Però França no va respectar tampoc les autoritats i constitucions catalanes. Finalment amb el Tractat dels Pirineus el Principat de Catalunya tornava a mans hispàniques conservant les institucions i constitucions, exceptuant el Rosselló, el Conflent i part de la Cerdanya que quedaven en mans franceses on van abolir les institucions i constitucions.
La Guerra de Successió Espanyola (1701-1715): l'any anterior el rei Carles II de Castella i d'Aragó va nomenar com a hereu a Felip de Borbó (el nét de Lluís XIV de França). Leopold I va reivindicar que la seva nissaga tenia els drets sobre les corones hispàniques. La Corona de Castella va donar suport al Borbó, Felip V, mentre que els estats de la Corona d'Aragó preferien Carles d'Àustria. El Borbó va aplicar la llei del vencedor i va castigar la Corona d'Aragó aplicant el Decret de Nova Planta, on s'abolien tots els seus drets i privilegis i quedava sotmesa sota les lleis de Castella. Fins en aquest moment la relació entre Catalunya i Castella podríem dir que era com dues cases veïnes amb el mateix amo, però que Felip V enderroca la paret mitgera i sotmet la casa petita al jou de la casa gran, i fins avui encara duren les queixes dels que som de la casa petita.
La Guerra de Cuba (1898): el Imperio Español (o sigui l'imperi castellà) se'n anava a l'aigua i perdia les colònies, pel que va decidir enviar les tropes a defensar els interessos dels aristòcrates castellans. Les tropes òbviament no eren un exèrcit professional, era el poble ras. Com sempre els pobres han d'anar obligats a morir per defensar els interessos dels rics. El poble només hauria d'entrar en combat per defensar la seva nació. Els catalans òbviament no van ser una excepció i també van haver-hi d'anar, i malgrat que la bonica havanera d'El meu avi digui que "no varen tornar en tingueren la culpa els americans" jo considero que la culpa la tenen els castellans per haver-los enviat allà.
La Setmana Tràgica (1909): Barcelona i altres localitats catalanes es revolten. Els catalans es neguen a anar al Marroc a defensar l'Imperi Espanyol. Per no anar a la guerra n'hi havia prou pagant una quantitat de 6.000 reals, cosa que no podien pagar les classes populars. A més la majoria dels cridats a files ja estaven casats i amb fills. En aquesta revolta es va aplicar la Llei Marcial.
La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) Catalunya novament involucrada en un conflicte dels castellans. Catalunya odiada per franquistes, per republicans i per comunistes i anarquistes d'Espanya. Catalans que havien d'haver-se plantat a la frontera catalana van ser enviats a defensar la II República Española a terres forasteres. La república amenaçada per franquistes, traïda per anarquistes i comunistes, i a Catalunya apunyalats pels mateixos republicans espanyols... I novament Catalunya va ser la més gran perjudicada per la derrota.
Espero no haver comès cap error, he procurat anar-ho repassant tot i documentar-ho bé. Cal conèixer la nostra història i tenir-la present. L'hem de difondre i ensenyar-la, ja que a l'escola les classes d'història, tan de Catalunya com d'Espanya, deixen molt que desitjar. Un poble sense història és un poble mort.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
M'agradaria fer alguns comentaris per animar la troca.
- Cal dir que Felip V va venjar-se de la insubmissió de la corona d'aragó via Decret de N.P., però com va reconéixer ho pensava aplicar igualment. I bé, això fou el cop fort i legal de l'aristocràcia castellana, però ja abans la decadència, afebliment i fragmentació catalana eren fets reals.
- sobre la guerra de cuba, hi entra en joc la burgesia catalana, amb quantiosos interessos en l'illa. Crec que fou més cosa seva que d'aristòcrates castellans (a diferència de la guerra del marroc). I és que cal destacar el paper que han tingut molts rics catalans en les nostres derrotes.
- sobre la guerra civil, el conflicte nacional és claríssim però cal destacar que el poble català no només patí la derrota nacional, sinó també la social. També aclarir que no tots els anarquistes i comunistes eren espanyolistes. La dictadura reventà la nostra renaixensa i ha convertit el país valencià, per exemple, en un germà deformat que ara ens odia (generalitzant molt, clar).
Molt bona feina,company!!!
Encara que signo com Lo Gaiter soc el poblecatala del forum UNCat.
T'he inclos als enllaços del meu bloc.
Salut!!!
Gracies per posar el meu boc als teus enllaços.
Tu i jo compartim disseny de bloc.
Pero no se com es fa,ho sento(De disseny i estructura de blocs son novat).
En el bloc de Som i Serem esta mes treballat i segur que ell et pot contestar.
Salut i 33!!!
No se si el coneixes però el web de Fèlix Cucurull conté molta informació sobre els origens de la nostra nació i són de lectura recomanada.
http://www.felixcucurull.org/
Salut i Independència!
Publica un comentari a l'entrada