El sentit de les paraules

Tradicionalment Espanya tenia un significat estrictament geogràfic des d'abans de Crist. En l'actualitat, amb la fundació del regne d'Espanya les coses han començat a canviar, sobretot a partir del s. XX (podem comprovar que els nostres avis no parlaven de catalans o espanyols, sinó de catalans o castellans).
En canvi Catalunya esta experimentant el fenòmen invers. Catalunya sempre ha tingut connotacions polítiques (nacionals) i ara s'està intentant convertir en un terme purament geogràfic.
Tots sabem que Espanya deriva del llatí Hispania, sinònim del grec Ibèria. A l'edat mitjana, encara coneguda com Hispania entre cristians, Sefarad pels jueus i Al-Andalus pels musulmans.
Però tornem enrere. Pels grecs Ibèria només significava el que actualment en diguem Península Ibèrica, independentment dels pobladors. Simplement indicava una regió del mapa, exactament igual que en el cas dels romans amb Hispania, coneguda també com les Hispanies, precisament per deixar clar que Hispania era habitada per més d'un poble abans de ser conquerida o partida en més d'una província un cop romanitzada (com passava amb la Gàl·lia o les Gàl·lies).
Amb la caiguda de l'imperi romà, l'entrada dels visigots i la invasió sarraïna neix Espanya. En aquella època ser espanyol era tan sols ser cristià, ja que Espanya com a element polític no existia. En aquesta època van néixer els pobles actuals espanyols/hispans (ja que com acabo de dir encara no existia Espanya com a Estat). Amb els Reis Catòlics encara no podem parlar d'Espanya, ja que eren reis de les corones hispàniques, i no d'un sol Regne d'Espanya. De tota manera Espanya en l'actualitat tampoc pot portar aquest nom ja que sense portugal continua sense ser única. Els que diuen que de "España solo hay una y no 51" demostra el coneixement que té d'història de la seva estimada pàtria.
A partir d'aquí els colonitzadors castellans, al reconvertir el significat d'espanyol pretenen canviar-nos la identitat nacional diguent-nos que com que som espanyols (ja que l'Estat Espanyol és l'Imperi Castellà, i el DNI posa que som espanyols) per tant hem d'acceptar la cultura (que casualment és la castellana) i la lengua común (el español que es el castellano. Ni català, ni basc, ni gallec, ni asturià, ni aragonès...).
I la cosa no acaba aquí. A més pretenen convertir el significat de Catalunya en el nom d'una regió d'Espanya, un nom geogràfic de mapa com era tradicionalment Espanya. I tenen vàries maneres per fer això. Una és manipulant la història, falsejant la veritat i amagant fets. Però la més eficient és la demografia. Un castellà vingut a Catalunya mai et dirà que és català, ni la senyera serà la seva bandera ni que Catalunya és la seva terra. No per res dolent, no té perquè ser per motius espanyolistes, simplement el poema de l'Emigrant es dóna amb tothom sigui d'on sigui, cadascú té els seus orígens. Ara bé, quan aquests arrelen aquí i tenen fills, aquests encara poden ser mig castellans, i anar de tant en tant al pueblo a veure la família, però quan es tracta sobretot a partir dels nets, què els hi expliques del pueblo. Evidentment que molts s'han catalanitzat, però molts altres no. I aquests com els hi podem dir que no són catalans? Han nascut i viscut sempre a Catalunya encara que siguin de tradició castellana i segurament s'hi casaran i hi moriran. És precisament per això que aixequen la senyera i la bandera d'Espanya: la bandera de la seva pàtria i de la seva regió. I en veritat no són els més apàtrides de tots? En el fons no són castellans, ni tampoc catalans. Per això s'aferren fort a Espanya.