Hi ha un tema de la nostra societat que em preocupa. Crec que la societat del benestar ens porta a tots a la decadència.
El meu besavi a 12 anys ja estava al camp estirant l'arada després de sortir d'estudi. M'explicava que un dia el mestre, que passava per allà, el va ajudar una estona perquè tenia treballs a moure l'arada i feia tortes totes les regues. De ben petit ja va anar a una casa a fer de mosso, a canvi d'un plat calent i un llit. En aquelles temps (el meu besavi va néixer el 1906) els mossos feien la feina per un miserable jornal, mentre els amos de les terres es passaven el dia al bar. En aquella època no podia treballar pel seu compte qualsevol persona, ni qualsevol podia tenir la seva pròpia casa, motiu pel que en una casa hi vivien famílies grans. En aquella època els republicans lluitaven per tenir una oportunitat per tenir la casa i l'hortet, cosa que avui dia donem per fet que tots hem de tenir pel sol fet de néixer, sense haver de fer res per guanyar-nos-ho. Aquells eren temps on els valors de l'esforç i el treball estaven a l'ordre del dia. La gent lluitava per tenir l'oportunitat de ser el seu propi amo i prosperar amb el seu esforç. Aquella gent exigia també, certament, però exigia després de complir amb la seva tasca.
Avui dia aquests valors s'han perdut. Som la societat del tot regalat, del tot gratuït. Ens hem criat tinguent-ho tot i sense haver-nos de guanyar res. Arribem a l'edat laboral i creiem que pel fet de ser el món ens han de donar feina, feina que no tenim gens de ganes de fer i a la que exigim el trible de sou i la meitat d'hores abans d'haver començat. No valorem l'escola pública, ni la sanitat, ni la seguretat social. Tothom ploriqueja a demanar ajudes a la Generalitat, i és que no volem estalviar en res, ho volem tenir tot, i si és regalat millor. Sovint no volem ni sentir a parlar de fer-nos el propi negoci, masses maldecaps, responsabilitats i hores de feina. Exigim abans d'haver aportat res a la societat.
Conclusió: sense esforç no hi ha benestar, i si no el fas tu ningú el farà per tu (a no ser que siguis espanyol, llavors els catalans si que el faran per tu). Ens cal disciplina com a poble per tornar a emergir, i ens cal també un líder fort i capaç.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Jo tinc quasi 33 anys.Desde el 20 que estic fora de casa dels pares amb la que es la meva dona.He tingut que treballar a 3 llocs a l'hora per portar el jornal a casa.Ara despres que la multinacional que treballava ens fes fora soc a l'atur(He treballat de comercial quasi sempre i fent feines a un forn,taxista,cambrer per les tardes/nit).Ara la meva filla de 15 mesos que ja comença a parlar amb dona la força per continuar i ser encara mes fort cada dia.
L'orgull de qui soc i que soc al tinc arrelat als ossos i a la sang: Catala.
Pero tens rao.Com a poble podem ser forts i en conjunt encara mes.Pero,un lider es el que fa falta per movilitzar a tots en una sola direccio:L' Independencia!!!
Per un moment em pensava que criticaries la decadència de l'estat del benestar.
És veritat que tot està ple de nens malcriats. Jo sóc currante (això em considero, vaja), però no puc evitar entendre els mandrosos. Treballar per un altre és alienant. Com més consciència tens del que suposa el treball assalariat, més insuportable és.
Sí que cal endurir els culets d'aquesta societat aburgesada, però també cal que en l'exercici laboral, no se li robi treball.
L'alternativa al treball assalariat és montar un propi negoci. És a dir, passar de ser explotat a explotar. Això és beneficiós, però té inconvenients: per una banda implica maldecaps, però per l'altra és un risc. Per montar un negoci la majoria de mortals ha de demanar un préstec, i això suposa amargar-te les nits pensant si el podràs tornar.
En resum: el sistema falla. No hem de potenciar la vagància, però tampoc el sacrifici per benefici d'altri, ja sigui burgès o banquer.
Les dues frases finals em fan discrepar. Jo també he pensat algun cop que caldria un líder. Això és perquè la gent és estúpida i dèbil, i necessita creure en alguna cosa. Això, però, és populisme i implica millorar l'independentisme a canvi d'embrutir la lluita.
Publica un comentari a l'entrada