La ciutat que t'ha vist néixer. Els carrers que t'han vist créixer. Una llar. Una pàtria. Casa teu. La teva identitat. Més que carrers i parets. Més que tones de formigó i asfalt. Més que els edificis. És més. És un sentiment, sempre carregat de nostàlgia. Un lloc que pot explicar gran part de la teva vida. Un gran germà. Un espectador que t'ha estat observant any rere any, que ho sap tot de tu, de la teva vida. Un espectador que calla dignament.No li giris mai l'esquena, no en reneguis i no l'oblidis. Perquè estaràs renegant de la teva identitat i oblidant la teva història. Estima la teva llar. És part de la teva vida i tu, com tots, part de la seva. Ets una cèl·lula més que neix i mor, i orgullós n'hauràs format part.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada